Els parèntesis
USOS MÉS FREQÜENTS
Cal recordar que aquest signe doble és format per un parèntesi d’obertura i un de tancament; el d’obertura s’escriu immediatament abans de la primera lletra del mot que inicia l’incís, i el de tancament, immediatament després de l’última lletra del mot que acaba l’incís. Cal tenir present que el grau de separació respecte al text és més gran que el dels guions i el de les comes.
a) Introducció d’incisos
Els parèntesis sempre delimiten incisos d’oracions, sintagmes, mots, lletres, etc., que s’hi refereixen amb la finalitat de fer-hi aclariments o observacions, aquests incisos no formen part del mateix discurs.
És aconsellable dirigir-se a persones que siguin veritables coneixedores del territori (ho acostumen a ser els pagesos, pastors, caçadors).
b) Els parèntesis i l’adverbi llatí sic
L’adverbi sic, que indica al lector que l’autor vol dir l’expressió exactament d’aquella manera, s’escriu en cursiva i entre parèntesis. No obstant això, si aquest adverbi indica que en una citació determinada aquesta expressió apareix exactament així en el text original, s’haurà d’incloure entre claudàtors.
La ineficiència [sic] d’aquesta mesura és clarissíma.
Segons recull l’informe presentat, «l’estudi es reprendrà el 18 de desembre [sic] de 1992».
c) Citació de títols d’obres estrangeres
Cal recordar que per citar el títol d’obres estrangeres diverses (llibres, pel·lícules, quadres, obres de teatre, etc.) s’escriu en cursiva el nom original i entre parèntesis la traducció en català, per exemple:
Aquesta nit, a TV3, Il venditori di palloncini (“El venedor de globus”), de Mario Gariazzo.
Ara bé, quan l’obra ja té una traducció comercial en català, s’escriu primer la traducció en català, i després el títol original, entre parèntesis i també en cursiva:
Ja s’ha reposat tres vegades La reina d’Àfrica (The Queen of Africa).
d) Remissions a figures, quadres i altres parts dins d’un llibre o un treball acadèmic
Aquestes remissions s’escriuen entre parèntesis, però cal tenir en compte diversos aspectes: si el parèntesi d’obertura comença després de punt, cal començar en majúscula i posar un punt abans del parèntesi de tancament:
En l’estat actual de la investigació, sembla raonable donar la mateixa lingüística com a model fonamentador de l’anàlisi estructural del relat. (Vegeu també el raonament més lògic que no pas lingüístic introduït en l’apartat 4.3 d’aquest mateix capítol.)
e) Les possibilitats de realització d’un terme
Les dues o més possibilitats de realització d’un terme es poden posar entre parèntesis, abreujant l’escriptura de mots o fragments. Preferentment, però, s’utilitza amb aquesta funció la barra inclinada.
Benvolgut(uda) amic(ga) Benvolgut/uda amic/ga
ERRORS MÉS FREQÜENTS
a) Els parèntesis i el punt, els punts suspensius i els signes d’entonació
Tots aquests signes poden precedir els parèntesis. Només en les referències bibliogràfiques la coma pot precedir-los. De vegades, es cometen errors en combinar aquests signes de puntuació.
*Això no vol pas dir que el gir no sigui sempre un calc en català. (D’altra banda el fet que sigui un calc tampoc no vol dir que forçosament s’hagi de rebutjar).
Això no vol pas dir que el gir no sigui sempre un calc en català. (D’altra banda el fet que sigui un calc tampoc no vol dir que forçosament s’hagi de rebutjar.)
*CAMPS, Oriol. “Fem l’article”. Llengua i administració, 3, 13 (ag.-set. 1984), p. 3.
CAMPS, Oriol. “Fem l’article”. Llengua i administració, 3, 13, (ag.-set. 1984), p. 3.
b) Els parèntesis i els signes de puntuació de l’oració principal
Aquests signes de puntuació sempre es col·loquen després del de tancament de parèntesis. És incorrecte col·locar-los abans.
*Les dues primeres fases d’un eclipsi total del Sol són: primer contacte (la Lluna toca el limbe oest del Sol;) segon contacte (el Sol és ocultat totalment,) que indica la fase de totalitat, i té una durada màxima de 8 minuts.
Les dues primeres fases d’un eclipsi total del Sol són: primer contacte (la Lluna toca el limbe oest del Sol); segon contacte (el Sol és ocultat totalment), que indica la fase de totalitat, i té una durada màxima de 8 minuts.
c) Parèntesis dins de parèntesis
Dins d’uns altres parèntesis, els parèntesis interiors se solen substituir per guions o per comes.
Un tipus de veu narrativa és el narrador extradiegètic-heterodiegètic: un narrador extern que és un personatge de ficció (per exemple, el narrador d’Homer ?que correspon al que se sol anomenar autor-narrador omniscient?, que narra en tercera persona).
*Un tipus de veu narrativa és el narrador extradiegètic-heterodiegètic: un narrador extern que és un personatge de ficció (per exemple, el narrador d’Homer (que correspon al que se sol anomenar autor-narrador omniscient), que narra en tercera persona).
