LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Els parèntesis

USOS MÉS FREQÜENTS

Cal recordar que aquest signe doble és format per un parèntesi d’obertura i un de tancament; el d’obertura s’escriu immediatament abans de la primera lletra del mot que inicia l’incís, i el de tancament, immediatament després de l’última lletra del mot que acaba l’incís. Cal tenir present que el grau de separació respecte al text és més gran que el dels guions i el de les comes.

a) Introducció d’incisos

Els parèntesis sempre delimiten incisos d’oracions, sintagmes, mots, lletres, etc., que s’hi refereixen amb la finalitat de fer-hi aclariments o observacions, aquests incisos no formen part del mateix discurs.

És aconsellable dirigir-se a persones que siguin veritables coneixedores del territori (ho acostumen a ser els pagesos, pastors, caçadors).

b) Els parèntesis i l’adverbi llatí sic

L’adverbi sic, que indica al lector que l’autor vol dir l’expressió exactament d’aquella manera, s’escriu en cursiva i entre parèntesis. No obstant això, si aquest adverbi indica que en una citació determinada aquesta expressió apareix exactament així en el text original, s’haurà d’incloure entre claudàtors.

La ineficiència [sic] d’aquesta mesura és clarissíma.

Segons recull l’informe presentat, «l’estudi es reprendrà el 18 de desembre [sic] de 1992».

c) Citació de títols d’obres estrangeres

Cal recordar que per citar el títol d’obres estrangeres diverses (llibres, pel·lícules, quadres, obres de teatre, etc.) s’escriu en cursiva el nom original i entre parèntesis la traducció en català, per exemple:

Aquesta nit, a TV3, Il venditori di palloncini (“El venedor de globus”), de Mario Gariazzo.

Ara bé, quan l’obra ja té una traducció comercial en català, s’escriu primer la traducció en català, i després el títol original, entre parèntesis i també en cursiva:

Ja s’ha reposat tres vegades La reina d’Àfrica (The Queen of Africa).

d) Remissions a figures, quadres i altres parts dins d’un llibre o un treball acadèmic

Aquestes remissions s’escriuen entre parèntesis, però cal tenir en compte diversos aspectes: si el parèntesi d’obertura comença després de punt, cal començar en majúscula i posar un punt abans del parèntesi de tancament:

En l’estat actual de la investigació, sembla raonable donar la mateixa lingüística com a model fonamentador de l’anàlisi estructural del relat. (Vegeu també el raonament més lògic que no pas lingüístic introduït en l’apartat 4.3 d’aquest mateix capítol.)

e) Les possibilitats de realització d’un terme

Les dues o més possibilitats de realització d’un terme es poden posar entre parèntesis, abreujant l’escriptura de mots o fragments. Preferentment, però, s’utilitza amb aquesta funció la barra inclinada.

Benvolgut(uda) amic(ga) Benvolgut/uda amic/ga

ERRORS MÉS FREQÜENTS

a) Els parèntesis i el punt, els punts suspensius i els signes d’entonació

Tots aquests signes poden precedir els parèntesis. Només en les referències bibliogràfiques la coma pot precedir-los. De vegades, es cometen errors en combinar aquests signes de puntuació.

*Això no vol pas dir que el gir no sigui sempre un calc en català. (D’altra banda el fet que sigui un calc tampoc no vol dir que forçosament s’hagi de rebutjar).
Això no vol pas dir que el gir no sigui sempre un calc en català. (D’altra banda el fet que sigui un calc tampoc no vol dir que forçosament s’hagi de rebutjar.)

*CAMPS, Oriol. “Fem l’article”. Llengua i administració, 3, 13 (ag.-set. 1984), p. 3.
CAMPS, Oriol. “Fem l’article”. Llengua i administració, 3, 13, (ag.-set. 1984), p. 3.

b) Els parèntesis i els signes de puntuació de l’oració principal

Aquests signes de puntuació sempre es col·loquen després del de tancament de parèntesis. És incorrecte col·locar-los abans.

*Les dues primeres fases d’un eclipsi total del Sol són: primer contacte (la Lluna toca el limbe oest del Sol;) segon contacte (el Sol és ocultat totalment,) que indica la fase de totalitat, i té una durada màxima de 8 minuts.
Les dues primeres fases d’un eclipsi total del Sol són: primer contacte (la Lluna toca el limbe oest del Sol); segon contacte (el Sol és ocultat totalment), que indica la fase de totalitat, i té una durada màxima de 8 minuts.
c) Parèntesis dins de parèntesis

Dins d’uns altres parèntesis, els parèntesis interiors se solen substituir per guions o per comes.

Un tipus de veu narrativa és el narrador extradiegètic-heterodiegètic: un narrador extern que és un personatge de ficció (per exemple, el narrador d’Homer ?que correspon al que se sol anomenar autor-narrador omniscient?, que narra en tercera persona).
*Un tipus de veu narrativa és el narrador extradiegètic-heterodiegètic: un narrador extern que és un personatge de ficció (per exemple, el narrador d’Homer (que correspon al que se sol anomenar autor-narrador omniscient), que narra en tercera persona).

Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox